Anecdotari |
Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
Anècdota de la setmana | Hunan: 4 trens i un funeralEren les 6 de la tarda i ens congelàvem a la vora del riu Xiang quan de sobte veiem una carpa amb molts xinorris a dins. A la porta un foto molt gran i moltes flors ... semblava un enterrament i efectivament ho era. Del no res se’ns va aparèixer un aborigen i ens va oferir dos gots de te vomitiu i ens va preguntar si havíem sopat. Nosaltres vam dir que no, (eren les 6 de la tarda) però, sense que poguéssim decidir el què, ens va fer passar dins una de les carpes i en menys d’un minut estàvem compartint taula amb un militar xinès i la seva prole d’amics (també amics del mort).
També ens acompanyava el nebot del fiambre que ens va explicar que el seu oncle era policia i membre del Partit (Patir en majúscules) (raó per la qual aquell enterrament era massiu multitudinari i ple de menjar i beure). Com que érem l’atracció del moment tothom volia brindar amb nosaltres amb la beguda estrella: Bai Jiu (60 graus delicatessen dins dels delicatessen dels licors de perdició). Passada mitja hora en Guillem i un servidor començàvem a veure el doble de xinesos del normal i la fluïdesa del nostre xinès augmentava proporcionalment a la quantitat de Bai Jiu ingerida. Acabat l’àpat van muntar una tarima i espontanis del públic van començar a cantar cançons tristes en honor al fiambre. Fruit del seu estat d’eufòria el Guillem va prometre al nebot del difunt que en breu jo pujaria a l’escena per cantar ... hehehe tots rèiem per la broma del meu amic.
5 minuts més tard l’Speaker del enterrament diu - I ara els nostres amics estrangers ens obsequiaran amb una cançó de la seva terra !! En Guillem i jo ens vam mirar tot dient ... l’hem liat parda!! Però el mal ja estava fet. Així que dos micros i estàvem davant de 200 xinesos (jo amb una samarreta del Barça) disposats a cantar. Vam dir que cantaríem en català una cançó que parla de la bellesa de la nostra terra ... I som-hi: “Nascut entre Blanes i Cadaquéeeeees, molt tocat per la tramuntaaaana” Els xinesos aplaudien entusiasmats i l’orquestra feia el que podia per seguir el ritme de la nostra estranya melodia. I allà estàvem, en un enterrament cantant a 3 metres del mort “ sempre dia que a la matinada es mataria, woooow, però cap al migdiiiiia anava beeeeeeeeeeeeen torrat ... somriu i diu que no té pressa ningú m’espera allà a dalt i anar a d’infern no m’interessa és molt més bonic l’Empordà” ... Vam rebre l’ovació més gran de la nit ... sort que no entenien la lletra! Després de l’experiència Sing Star i amb el pedal que portàvem a sobre vam acordar que anar a dormir seria la millor opció.
Joan Ramon ( Beijing ) | Tenim un recull d'anècdotes de tot el món per posar en un llibre T'apuntes a afegir la teva? | ...no hi ha cap més info.... |
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |